dimecres, 29 de febrer de 2012

Llegenda del cromlec de Pins Rosés

Vista del cromlec de Pins Rosés
El cromlec de Pins Rosés, també anomenat Pedres del Diable, és un petit conjunt megalític que es troba dins d'una depuradora d'aigües, en el límit dels termes municipals de Cardedeu, La Roca del Vallès, Llinars del Vallès i Santa Agnès. Es creu que en el lloc en el qual s'alça el cromlec hi hagué antigament un hostal de viatgers, donat que era un lloc de pas de la Via Augusta. Avui dia apenes resten unes pedres del cromlec, i és possible visitar-lo dins de la depuradora d'aigües demanant permís prèviament per telèfon.

Una tarda tempestuosa entrà a l'hostal un jove ric molt ben plantat, doncs era impossible continuar fent camí amb tal aiguada. Només travessar la porta, l'hostaler, un home no del tot vell, se li abalançà a sobre i li posà una manta per tal que s'eixugués la roba completament xopa que portava a sobre i, a continuació, li oferí molt amablement i amb bones paraules una habitació, la millor de totes, i el jove, el qual no tenia mancança de diners, acceptà sense pensar-s'ho, donant per finalitzada aquella jornada de viatge.

La tempesta no cessà en tota la tarda i essent ja hora de sopar, el jove acudí al menjador comú per tal de portar-se alguna cosa a la boca. Mentre menjava, i en un moment en el qual els amos no es trobaven al menjador, una minyona molt bella, d'ulls verds i cabell ros, se li apropà i, amb timidesa, li anuncià que moriria aquella nit. La minyona volgué donar-se la volta i marxar però el jove l'agafà amb decisió pel canell i li digué:

- Per què dieu això? És que per ventura sou endevina i veieu el meu futur? Si és així, bé em podríeu dir de què moriré, per tal de poder evitar la mort, si és que m'és possible.

- No sóc pas endevina, jo, però sé que aquesta nit morireu – respongué la minyona, abaixant els ulls a terra i evitant mirar el jove.

- Si no sou endevina, com podeu saber que moriré aquesta nit? - preguntà el jove, molt intrigat -. O és que potser voleu fer mofa de mi? Perquè si és aquest el cas, no us ho perdonaré – digué el jove, una mica irat pensant que potser tot plegat no era més que una broma.

- Déu em guardi de fer mofa de la mort! - exclamà alarmada la jove i, llavors, molt nerviosa i espantada, sense pensar, gosà seure's al costat del noi i, amb veu baixa, continuà parlant -. Si dormiu aquesta nit al llit de la vostra habitació morireu perquè els amos us mataran. Cada cop que un client ric ve a l'hostal, el fan dormir a la mateixa habitació i aprofiten per assassinar-lo durant la nit i quedar-se la bossa amb els diners; el cos del difunt serveix de menjar per als clients del dia següent – el jove retirà el seu plat immediatament després d'escoltar aquesta última frase.

- I per què m'ho expliqueu a mi i no li ho heu explicat als que han passat abans de mi i que ja estan morts? - preguntà el jove.

- Perquè mai he tingut valor per desobeir els amos, però en veure-us a vos, tan bell, no he pogut suportar el pensament de que demà sereu mort – respongué la minyona.

- Per tant, hi ha alguna manera de sobreviure, pel que em dieu? - preguntà el jove.

- Si us la faig saber, els amos sabran que els he traït i seré jo qui passarà a ser el dinar del dia següent – replicà la minyona.

- No pensava pas deixar-vos aquí, si sobrevivia, més aviat al contrari, pensava proposar-vos que fugíssiu amb mi un cop la tempesta hagi amainat, i fer-vos la meva dona. Així doncs, voleu casar-vos amb mi? - proposà el jove. La minyona acceptà assentint amb el cap, plorant, pensant que per fi podria sortir de l'Infern en el qual vivia.

- Per continuar viu aquesta nit, us explicaré el que heu de fer – digué la minyona, més tranquil·la -: sota el vostre llit trobareu un cadàver, el qual heu de ficar sobre el llit, ben tapat amb mantes per tal que l'enganyifa no es descobreixi, i vos us heu d'amagar sota el llit. Pel matí, haureu de partir ben d'hora i jo, com a dona vostra, ja us estaré esperant a la porta.

Acordaren, doncs, veure's al matí, abans de trenc d'alba. El jove tornà a la seva habitació i, evidentment, trobà un cadàver sota el llit, i el col·locà a sobre, amagant-se sota ell mateix.

Una fita que es troba al mateix indret
Vetllà durant hores despert sota el llit, il·luminat només per la llum dels llampecs que entrava per la finestra fins que, essent ja nit tancada, un tallant que penjava del sostre caigué sobre el cadàver, tallant-lo en dos meitats.

Abans de la primera llum del dia el jove es trobà fora amb la minyona i, sota una pluja fina, suportable, que res tenia a veure amb la pluja del dia anterior, els dos fugiren cap a la població més pròxima, per tal d'avisar les autoritats competents del que succeïa a l'hostal.

Aquestes, en assabentar-se, es presentaren a l'hostal i trobaren les evidencies esmentades pel jove i la minyona, de manera que detingueren els hostalers i enderrocaren el local. Amb el cromlec es marcà el lloc on es trobava el llit dels assassinats.

Des de llavors, es diu que cada any la nit de Nadal surten del cromlec les ànimes de les víctimes i es posen a córrer i a ballar en rotllana sense pronunciar ni un mot, enmig d'un soroll de fons d'espetec d'ossos, que són els dels seus esquelets, enterrats sota el cromlec.

10 comentaris:

  1. pero no fica ni la datació ni res aixo no es tan interesant!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. la teva ortografia si que no és tan interesant

      Elimina
  2. Totes les llegendes són redactades per mi: prenc la idea de fonts orals o escrites i després les escric. Les fotos són també originals, fetes per mi o algun amic.

    En el cas concret d'aquesta llegenda, la datació no es trobava present en cap de les fonts, de manera que no em vaig aventurar a donar-la en la redacció de la llegenda. Però si haig de donar una data m'arriscaria a dir que és de finals de l'Imperi Romà, ja que eren comuns els camins i els hostals, i ja hi era present el cristianisme com a religió, ja que s'esmenta la nit de Nadal.

    ResponElimina
  3. M'encanta, utilitzarè aquesta com llegenda per a llegir a l'escola, felicito a l'autor o als autors que sàpiga que ho ha/n fet genial.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies!

    Aniré llegint més llegendes de tant en tant :)

    ResponElimina