dissabte, 31 de desembre de 2011

Llegenda de Granollers - Guerra de Remences

La Porxada, l'edifici més emblemàtic de Granollers
Granollers és la capital del Vallès Oriental i la ciutat més poblada d'aquesta comarca, molt coneguda al llarg de la història pel seu famós mercat. Tot i haver-se trobat vestigis de fa més de quatre-mil anys i de l'època romana, el topònim Granularios Subteriore apareix per primer cop l'any 944, i la primera referència al seu mercat data de gairebé un segle després, l'any 1040. Avui dia el mercat de Granollers continua celebrant-se els dijous, com a l'Edat Mitjana, i, seguint les pautes establertes llavors, les parades es col·loquen al centre antic de la ciutat, a les seves places, essent la de la Porxada la més gran i important, on es troba, a més de l'ajuntament, aquest edifici construït al segle XVI que servia per a emmagatzemar el blat i que és el més representatiu de Granollers. Tot el centre de Granollers es zona de vianants i, passejant podem trobar restes de muralles, l'església o un mosaic romà dins d'un local, a més de una enorme quantitat de botigues.

Al segle XV esclatà a Catalunya una revolta camperola, anomenada Guerra de Remences, en la qual els camperols lluitaren per tal d'abolir els mals usos, que eren drets abusius que tenien els senyors feudals sobre els seus vassalls.


Part de les muralles de Granollers
Els camperols, per tal de lluitar contra la Generalitat, s'aliaren amb la reialesa que estava en contra d'aquesta institució i veia una ocasió de derrotar-la. La guerra acabà el 28 d'octubre de l'any 1472 amb victòria del bàndol reial, i els remences, per tant, esperaven que els mals usos quedarien abolits, però no fou així, ans el rei Joan II es mostrà propici a les pressions dels senyors i creà el vescomtat d'Hostoles, que era una zona conflictiva, i l'entregà a Francesc de Verntallat, que havia estat el cabdill dels remences, pensant així que la zona es pacificaria. No obstant, Francesc de Verntallat continuà defensant els interessos dels remences i aquests continuaven sense pagar els censos i els mals usos.

L'any 1479 el rei Joan II mor i el succeeix al tron de la Corona d'Aragó Ferran II, que l'any 1481 declarà inconstitucional la suspensió dels mals usos. Els pagesos se sentiren traïts per aquesta decisió del rei, i Pere Joan Sala, desmarcant-se de Francesc de Verntallat, s'alçà com a líder dels remences més revolucionaris i inicià una serie d'atacs violents, donant així inici a la Segona Guerra de Remences el setembre de 1484.

Al gener del següent any quatre-cents pagesos s'uniren a Sala, i juntament s'apoderaren de la host del veguer de Barcelona a Montornès, per passar després a la conquesta de la ciutat de Granollers.

La ciutat estava ben defensada, amb unes muralles sòlides acabades de construir i amb guàrdies a cadascuna de les portes que permetien l'accés a la ciutat. A més a més, després d'obtenir coneixement dels últims atacs perpetrats pels remences, les autoritats havien enviat més guàrdies a l'interior de la ciutat. D'aquesta manera, els revolucionaris hagueren de planificar l'atac a la vil·la.

Per tal d'evitar sospites per part dels defensors de la ciutat i que aquests reforcessin les defenses de la ciutat, els remences, sota ordres de Sala, s'amagaren als camps esperant a dijous, dia de mercat a Granollers.

Església de Sant Esteve a Granollers
Quan fou dijous, uns quants remences vestits com camperols que acudien a la ciutat a vendre els seus productes, s'aproparen a les portes i, un cop foren dins, assassinaren els guàrdies i mantingueren les portes obertes per tal que poguessin entrar la resta dels seus companys, que havien aparegut de cop.

Així doncs, dins de les muralles de Granollers, amb tot de pagesos corrent atemorits, es disputà una batalla entre els guàrdies i els remences, però aquests eren més superiors i mataren tots els guàrdies, cremaren la part de ponent de les muralles i la batalla acabà en desfeta.

Després de conquerir Granollers, els remences marxaren per tot el Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme i, després de saquejar la ciutat de Mataró, retrocediren cap al Vallès, a Llerona, on foren vençuts el 24 de març de 1485 per un exèrcit enviat per les autoritats davant l'amenaça a Barcelona per part dels remences.

Pere Joan Sala fou executat a Barcelona quatre dies després de la seva derrota, el 28 de març de 1485, i la Segona Guerra de Remences acabà el 21 d'abril de 1486, quan el rei Ferran II, després de moltes negociacions amb els remences, dictà la Sentència Arbitral de Guadalupe, que establia que els camperols podien revocar els mals usos amb el pagament de seixanta sous per mas, i abolia a més altres drets que els senyors tenien sobre els seus vassalls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada